i regressió temporal 2, o apiclimbingmania

Bé suposo que si algú mira aquestes dues ultimes entrades no entendrá res de res, la veritat es que jo mateix estic una mica desorientat, el blog s'havia quedat una mica parat, vaig sortint de tant en tant i continuo fent fotografies, ja no se si escalo per fer fotos o faig fotos per que escalo, segurament la convinació de les dues activitats es el que encara m'enpeny de tant en tant a agafar la motxilla i els trastos i sortir per ahí.... bé aixó i l'insistencia d'en Josmar i l'Ignasi..

La qëstiío es que a vegades hi han historias per explicar, que en si son mes divertides que les propies escalades, així que aquests dos ultims posts van d'aixó, l'anterior amb l'historia de l'helicopter a la feixa de la Paret Bucolica i aquest ultim de les baralles que hem tingut amb un rusc d'abelles instalat a una preciosa placa calcarea del Sector de l'Anima a Coll de Nargó, baralles que han acabat guanyant les abelles..........

Finals d'octubre del passat any...... El Marcel, incansable com sempre i esperant la temporada de neu em diu....... hi ha una placa brutal i maquisima al costat de l'Esperó Ploramiques (Sector de l'Anima) a Coll de Nargó, anem demá a fer-li una ullada? dit i fet, amb les cacharreries propies per la feina, ben d'hora ja que es preveu feina, el Naxo, el Marcel i jo enfilem per les rampes que hi han a sota de l'Esperó Ploramiques, la placa de la que parla el Marcel es veu maquisima, d'un calcari gris ataronjat precios..... la forma d'accedir a la seva part superior es escalara una mena d'esperó trencat que hi ha a la seva dreta, no es dificil, pero amb els trastos es fa dur.

Arrivem al cim d'aquest esperó, i ens desplacem a la seva esquerra per trovar la vertical de la placa que volem probar....

Fem una primera instalació, per arribar a la vertical, una segona i ja estem ben situats.. El Marcel comença a descendre....................

El Naxo i jo esperem noticies......... sembla dificil.... es guapisim........ de cop i volta diu..... eiiiiiiii tiro cap avall aqui hi ha una pila d'abelles...........

No es gens extrany trobar petiss grups d'avespes que deu ni do si emprenyen, ens imaginem que es el que ha passat, amb samarreta i avespes pel voltant no es gens divertit.

Baixa el Naxo i el mateix comentari, encara esta a temps de cridar-me: tapat per baixar..............

Baixó jo, els primers metres son una placa inclinada preciosa, calcari gris ataronjat supercompacte....... continuo baixant i poc abans d'arribar a un forat gros que hi ha al mig de la placa ja em comencen a donar la benvinguda les abelles..... contentes no es pot dir que ho estiguin masa. Em desplaço tot el que puc cap al costat de la dreta per tal d'allunyarme del eixam i arribo fins a terra.

Ens trobem tots tres carregats com a rucs i ben suats.....

La corda esta instalada, fora el moment de provar la futura via, pero ni tant sols ens ho plantegem
Tornarem a la carrega a l'endemá, segur que l'eixam no es tant gros i el podem fer marxar del forat............., jo he vist un documental i a les abelles les "tranquilitzen" amb fum i si no a casa tic un pot de "bloom" que fa maravelles.....

El Marcel valent i decidit com ell sol es tapa a conciencia (en broma li diem que sembla el "Comandante Marcos" i per la corda fixa amb ajut del jumar i el croll comença a pujar, va armat amb el pot de "bloom" i una mena de torxa cassolana, la veritat es que si jo fos abella i el veies aproparme coneixent-lo com el coneixo surtiria cagant llets........

Tot tapat i bufant per la calor arriba a l'alçada del foat, li cala foc a la torxa i les abelles mes que tranquilitzar-se s'emprenyen de mala manera, cosa normal també, no crec que sigui massa agradable que et colin una mena de pal ences pel rebedor de casa teva....

Des d'abaix, valents com nosaltres sols el Naxo i jo li cridem: Fotals-hi canya amb el "bloom" i dit i fet el Marcel es treu el pot de "bloom" de la bossa de magnesi a on el transporta i fot una ruixada que les acaba d'emprenyar...

Eiiii ens crida, baixo, aixó pinta xungo......Comença a baixar i arriba al lloc a on som, parlem...... cal trovar una sol.lució:

Ja está, diu en Marcel li dire a l'Enric que es "apicultor" i en sap del tema, segur que ens dona uin cop de mà.

Dit i fet uns qus dies despres tornem, la corda encara penja a la placa. l'Enric, el Marcel i un company han anat ben d'hora, han carregat les eines i estris propies de l'apicultura junt amb les de l'escalada, també han portat una "caixa" (rusc) per intentar treure el del forat de roca i pasar-ho a la caixa i així poder tranportar l'eixam a una altre zona. Al poc arribem l'Ignasi i jo.

Tot just al arrivar al peu de la placa l'Enric ja remonta per la corda fixa, es curios veure un tio amb aquell extrany barret en forma de caixa pujant per la corda.

Porta tambe una galleda i una mena d'aparell semblant a un "soplete" per deixar anar fum.

Arriba al forat i emboteix tot el braç a dins les abelle podeu imaginar com es posen, treu alguns troços del rusc, estan carregats de mel, pero el forat es força estret i llarg, sembla que no es pot treure.........., Descansa una mica i torna a insistir, el rusc o millor dit la seva part mes importat esta ben endins d'aquest forat i es fa impossible de poder arribar.

Aixi que baixa, traslladem el troç de rusc que ha pogut treure i el pasem a la caixa amb l'esperança de que les abelles es desplacin a viure a aquesta caixa.........

Parlem..........i decidim pasar de la via, les abellles tenen tot el dret del mon a continuar ocupant aquell forat a la roca.

De tota aquesta historia ens han quedat algunes imatges que us deixo com sempre, moments molt divertits i el haver pogut tastar una mel bonisima.

Si clikeu a la foto de l'Esperó Ploramiques tindreu la resenya de la bonica via que fa ja temps ens va deixar el malograt Josep María Alsina.