Postres de Music a la Paret Sud de Roca Narieda
Després d'una pila d'anys de no visitar aquesta paret torno per tal de veure i reviure les sensacions que produeixen les seves interminables rampes o slabs.
La pujada fins peu de via et fa desaparèixer la sensació de fred, el camí de pujada, està mes ben marcat i assenyalat amb fites.
Els dos primers llargs, verticals i atlètics força bonics, ben diferents al que ens espera a la resta de llargs
Al tercer llarg ja entrem en el que vindrà a ser la tònica general del resta de la via, plaques i mes plaques molt compactes que no s'acaben mai. Menció especial al llarg 10 i la sortida del 11 que ens faran que tinguem que esmolar una mica mes les ungles.
Arribem al cim al capvespre, sort que em estat previsors i duem frontals que ens aniran de conya pel llarg camí de baixada, Esta ben fressat, als punts mes crítics equipat amb cordes i ben assenyalat amb fites
