domingo, octubre 17, 2010

Paret del Pessó (Collegats) Via KOLLEGATS





Vía Kollegats
("Gute", Colomot, R.Valls i M.Ollé;1998)
Dificultat: 6b/A0 (7a), V+ obligat
Recorregut: 340m
Orientació:
Est
Material: 10 cintes exprés, algun friend mitjà i petit, i bagues

divendres 15 d'octubre de 2010, amb el Josep Maria, a aixó de les 9 del matí, no cal matinar gaire que no es bó per la salut, anem pasant el Port del Cantó, el termometre del cotxe marca 3º...uffff, aquest primers freds ens agafen una mica despistats, el dia, despres d'uns quants de pluja es mostra radiant, així que amb musica i xerrant ens presentem a l'aparcament de la Paret del Pessó, al lloc ja hi ha una furgo blanca, algú que ha matinat més que nosaltres, a l'aparcament fa un vent gelat que ens "talla el rotllo", així que tal com hem arrivat sense canviar-nos agafem les motxilles i els trastos i enfilem cap al peu de via de la KOLLEGATS, veiem una parella al primer llarg de la COSMOS 1402, segur que els de la furgo blanca, ens encigalem una mica pel peu de via de la Paret del Pessó, en contes d'entrar per la canal (hi ha una fita a l'entrada) ens pasem de llarg i entrem pel seu costat esquerra, reseguint tota la paret entre matolls i esgarrinxades.
Un cop a peu de via ja podem veure que per alguns llocs encara regalima aigua d'aquestes ultimes plujes...... principlament a l'inici del primer llarg i al principi del segon.


Tercer llarg preciós, maquisim i super fotogenic en ambdos sentits, es a dir per qui escala de primer com el qui ho fà de segón, així que porteu camera de fotos.
Al quart llarg ens vem encigalar, a la ressenya del Luichy, ens marca sortint de la tercera reunió un pont de roca i un pitó que no va haber manera de trobar, es possible que no anesim pel camí correcte.
Una via recomenable al 100%.

ATENCIÓ A LA BAIXADA PER LA FERRATA, AL PRIMER TRAM DE CABLE, ESTÁ SOLT A LA SEVA PART INFERIOR I ALGUNES XAPES ESTAN SOLTES.

1 comentario:

Xavi dijo...

Ei Ramon, li estàs agafant el gustillu a Collegats. Llàstima que venen els freds i allà fa molta rasca. Jo segueixo reclòs en el "convent de clausura", esperant que em deixin lliure i poder tornar a moure les articulacions per la comarca. Ens veiem!