Els dilluns despres d'escoltar als homes/dones del temps i tot el marrón que s'ens tiraba al damunt amb la Gemma, vem baixar a Coll de Nargó, era questio d'aprofitar el bon temps, segur que el resta de la setmana no donaria per gaire mes.....
La Gemma no fa gaire que s'ha enganxat a aixó de les pedres, culpa del Josep Maria, ara ell está de "retiro espiritual" ha ingresat en una mena d'ordre o confraria i per una bona temporada restara fora de circulació............................
La Gemma no fa gaire que s'ha enganxat a aixó de les pedres, culpa del Josep Maria, ara ell está de "retiro espiritual" ha ingresat en una mena d'ordre o confraria i per una bona temporada restara fora de circulació............................
D'entrada triem la Via Pels Pèls del Sector del Mig, una vieta no gaire dificil de dos llargs, tots dos tenen un paset, la resta es fà sense problemes, equipada amb parabolts i a on una corda de 60 ens permet baixar sense problemes per les "erres" equipades amb anelles, al tanto a l'ultim rappel que es justet (per aixó el nom de la via.)
Un cop dalt de la Pels Péls li posem l'ull a la Paret del Grau, encara tenim temps i el dia perfecte, convida a continuar escalant una mica mes.
Així que un cop a terra ens dirigim a la Paret del Grau, la via triada l'Africa, us deixo la panoràmica que ha penjat el X. Grane al seu blogg per facilitar la seva localització.
La Via Africa, té tres llargs, està equipada amb parabolts i spits i les "erres" tenen maillons que permeten baixar per la mateixa via.
Algun paset al segon llarg i el muret final faran que ens s'ho pasem bé.
Aqui es queden algunes fotos.....................
3 comentarios:
Ei Ramon, quina alegria tornar a veure't per la xarxa, quants dies sense gaudir de les teves piades!
No sabia que la Gemma també s'havia enganxat a això de pujar pedres.
Quina llàstima que el Josep Maria se'n hagi anat a un "monestir" tan llunyà i massificat a estudiar, amb el tros de seminari sense aprofitar que tenim aquí la Seu....
Salut i a seguir piant!
Amb Aquests companys de cordada jo aniria encara que caigués la del pulpo... ara entenc perque ja no em convides a venir amb tú. Conyes a part felicitats pel teu mig segle.
Hola Ramón, sóc en TRANKI de CELIAVERN, recordes la anècdota d'en SCHEEL? Doncs sembla que uns annos de Vilafranca del Penedès estan fent una treball sobre l'escalada als 80 i han contactat amb mi per tal que els ampliés info.
Els he comentat que tu també hi vas coincidir i que és possible que els puguis també ampliar info sobre el personatge.
El seu mail és lluisrovira91s@hotmail.com si t'hi vols posar en contacte.
Salut bow!
Publicar un comentario