Suposo que no tot-hom que visita aquest blog sap que son els "maneirons", aquets petits essers del que en el seu dia vem pendre el nom.
Diu la llegenda: Per mol dura que sigui la tasca, l'enllesteixen en un obrir i tancar d'ulls. Diuen que les cases del Pirineu que mes han prosperat ha estat gràcies a que en un moment o un altre han posseït el canut del minairons....
Una mica es el que va passar farà ja mes de quinze anys, per aquestes zones la roca era la meteixa que hi ha ara, es a dir moltisima, pero de vies no hi havien gaires, a Coll de Nargó per exemple hi havien algunes a les Agulles i a Coll Piquer, la majoria eran de la primera competció d'escalada, va ser llavors que vaig coneixer a en Franc i en Marcel que ja havien començat la feina d'equipar i obrir vies per diferents zones. Aixi van apareixer sectors nous a Coll de Nargó : Sector del Mig, Diposits, Bel Canto, Coll Piquer II, incursions a la Paret del Grau; Perles; Paret Bucolica.............. per aixó vem tenir la sensació de ser maneirons, les diferents zones, com les cases de la llegenda havien prosperat gracies als maneirons.
Una mica aquesta es la historia, peró si voleu llegir una miqueta mes sobre la llegenda feu clik aqui
3 comentarios:
Jo vaig estar una temporada per l'Alt Urgell i no vaig veure els Maneirons.
Hauré de tornar a venir per veure si els trobo.
Salut!
Eii Ozzy.....
Pot ser sir que has de tornar a passar una bona temporada per aquestes contrades de l'Alt Urgell, per que els maneirons hi son...... jejjejej.
O pot ser que quan hi vas ser estaves masa ocupat amb altres feines??????
Vinga salut i fins la propera
Doncs felicitats als Maneirons per la tasca feta, i per la que seguiran fent!!
Molt curios aixo dels maneirons, m´ho llegire!
Publicar un comentario