martes, febrero 06, 2007

tot mirant per la finestra........










Tot sovint, principalment si el dia esta una mica tapat al llevarme de bon matí i mirar per la finestra, el cel apareix vermell, com si un gran foc estigues cremant els nuvols, llavors, com si fos la primera vegada que ho veig agafo la camera de fotos i disparo i disparo fins que el vermell desapareix, l'espectacle no dura masa temps, 4 o 5 minuts, pero val la pena estar alerta.


Espero que us agradin les fotos.








11 comentarios:

Gatsaule dijo...

Molt xules, tot un espectacla la sortida de sol de la Seu, damunt el Cadí,....

el yeti dijo...

Ei Ramón, l´ultima foto, el que es veu son les canals de Cadí??
que tal estan de neu aquets any??
fatal??
en fi les fotos son espectaculars , sobretot amb aquestos tons veremllosos, quina sort de poder gaudir d´aquest espectacle matinal.... una abraçada

el yeti dijo...

Ei Ramón, l´ultima foto, el que es veu son les canals de Cadí??
que tal estan de neu aquets any??
fatal??
en fi les fotos son espectaculars , sobretot amb aquestos tons veremllosos, quina sort de poder gaudir d´aquest espectacle matinal.... una abraçada

ramon dijo...

Merci Gatsaule,

aixó compensa totes les matinades que s'han de fer per anar a currar, la veritat es que es tot un espectacle, es igual l'epoca de l'any, sempre val la pena.

Yeti.

si, el que es veu es la Serra del Cadí i les seves canals, la foto es de fa un 10 dies, i la veritat es que de neu res de res, tant sols una miqueta al fons de les canals, pero son mes tarteres que canals formades. Ara aixó si no cal perdre els anims que igual comença a nevar i no para fins el mes dd'agost jajajjajaj.
Salutacions
Pd. poso una foto al blog del Cadi vist de front es el poble d'Arseguel (a on viu el meu company Ignasi) aixi pots veure la crua realitat.

xgrane dijo...

Hola Ramon, molt xules les fotos. Algun dia he provat de fer-ne al Cadí (des del balcó de casa es veu una mica)però veient aquestes ja em puc retirar.
El que si que he flipat aquesta setmana és al comprar el Desnivel. En una entrevista al Paca han posat una foto en blanc i negre que li vaig fer fa anys a la paret del Cap del Faraó (Sant Llorenç del Munt) i que a mi m'agrada molt (pàgina 71). Ha estat una sorpresa.
Adéu.

el yeti dijo...

Ei Ramón, gracies pel detall....
Esperem que aquest paisatge canvi una mica....

Anónimo dijo...

les fotos són precioses.. però mentre les mirava he aixecat els ulls de la pantalla i he sentit una vegada més com se'm escapa un bon tros de vida, engolida per aquest cel tan gris i envoltada de formigó, un caos de vehicles i encara més formigó. em pregunto què coi faig aquí (viure sí, és clar, esperant el cap de setmana, o malviure). haig d'emigrar. No és tansols haver de gastar tanta vida a la feina, és haver d'estar en aquesta presó d'asfalt i els anys passen molt depressa. Perdoneu aquesta "incursió", tansols xafardejava ressenyes, aquests blogs que feu contenen una informació molt currada! I al veure el Cadí he començat a rumiar.., bé espero que no us hagi empipat amb el meu comentari i que siguin moltes matinades com aquesta amb la il.lusió d'agafar aquella càmara i captar un cel roig increible com aquest, apa moltes gràcies per penjar tantes fotos i ressenyes. Adéu.

ramon dijo...

Eii "anonimo" avans que res gracies per deixar el teu comentari a les fotos.
Detecto un cert desanim a les teves paraules, tranquil segurament es tracta del famos sindrome "postvacacional" o postvacances.
Aixó que tu et preguntes ja ho hem fet avans molta gent, sovint no troves resposta, a vegades, es bó, a vegades es el que cal per a donar un tomb a la teva vida.
Fer la maleta, cambiar d'aires pot ser una solució, i si no nomes cal tenir il.lusions, esperar el cap de setmana i disfrutar intensament dels dies de festa.

Salutacions i endevant.

Ahh lo de les fotos no te merit, els paisatges estan ahi al devant, i la fotografia es algo que ja fa molts anys que m'agrada, i avui en dia amb la fotografia digital no tens masa feina per fer fotos.

Pekas dijo...

Encara qué tard...

BONES FOTOS... QUINS COLORS... !!!

Jo tinc la sort de gaudir de cels semblants... peró desde el Montseny... cuánta energia que un reb mirant aquests cels... :-)))

Ja et vindré a visitar més sovint.. ;-))

ramon dijo...

ei Pekas...

avans que res, merci pel teu comentari.
Si, es cert que es reb energia mirant el cel, i sobre tot si ens podem adonar dels seus canvis, igual que els boscos, poder viure amb intensitat el pas de les diferents estacions..... el fred... etc.
EL Montseny es un bon lloc per a poder adonar-se de tots aquests canvis, i per a poder "carregar les piles".
Pasa per aqui sempre que vulguis, tal i com deia el mestre "Sisa" casa meva es casa vostra, si es que hi han cases d'algú......

Anónimo dijo...

bon comencament